Per una secció com la de les W.I.P. no hi ha rè millor que un «like a paja». El Women In Prison és un dels gèneres més canalles que s’hagi vist i que necessita de difusió i de reconeixement. S’escau tan bé un «like a paja»amb el W.I.P.!. En aquest cas Reform school girls, on l’arribada al reformatori amb filat d’espines i torre de vigilància de Jenny (Linda Carol), després de ser enxampada en un robatori que acaba en crim, sacsejarà a les internes, principalment a Charlie (Wendy O. Williams), una lesbiana que, junt amb les seves sequaces, lidera el grup per la força i reb els favors d’Edna (Pat Ast), la brutal carcellera d’obessitat mòrbida que podria passar per la mítica Divine a les 8 del matí sense maquillatge i després d’una descomunal farra de licors de pressec, i que està sota les ordres de Sutter (Sybil Danning), la guardiana del centre amb uniforme que ens recorda a les frau kommandant del nazixploit, però que, en aquest cas, no està massa ben aprofitada i les seves aparicions són poc més que testimonials. Doncs bé, Linda planta cara a Charlie, principalment per protegir a Lisa (Sherri Stoner), una jove adulta que es refugia dels seus traumes adoptant una actitut infantil amb un inseparable peluix, i ens assegura una bona ració de baralles i de conflictes típics d’entre reixes si la provoca.
Pat Ast i Sybil Danning.
Hi ha dues coses que fan que la peli pugui ser prou venerada com per lluir samarretes i tot això: per una banda, l’estètica de les presoneres, que estan constantment en roba interior de lo més variada, amb tangues de lleopard i cintes de guerrilleres al cap a lo videoclip de Kiss en la seva època més «hot» de quan no es pintaven i que suma molt més que qualsevol plantejament de violència sexual més pujat de to (en aquesta peli, la tendència és la del nudie a les dutxes i poca cosa més); i, per l’altra banda, la BSO punk rockera de la Wendy O. Williams ( the Plasmatics i WOW pels amics) que és una meravella i que, segur segur segur, faria les delícies tant d’en Woy com d’en Prenda, dos punk rockers de bandera, amb cançons com Reform school girls, Bad girl i It’s my life.
Wendy O. Williams, mítica punk rockera, va estar apadrinada pel mísmisimo Gene Simons i va col·laborar amb el mísmisimo Lemy Kilmister. Com manen els cànons, es va suicidar al 91 deixant «un bonito cadáver».
De Tom DeSimone tinc en gloriós VHS La jungla de cemento i suposo que l’hauré de veure o reveure (no sé si l’he vista). Sembla que al director sempre li ha molat el rotllo carcelari amb pelis com Prison girls, Chained i d’altres directament porno. A Reform School Girls, genera una certa atmosfera d’antro opressiu amb alguns contrapicats de l’enorme Pat Ast fent ganyotes, uns dormitoris grisos amb cadenes que pengen de les lliteres, algun pla cinematogràfic inclinat dels passadissos força expressiu i uns exteriors del reformatori propis d’una presó d’alta seguretat, a part de l’àrida esplanada on fan els treballs forçats i a on Edna reb les atencions de Charlie en una surreal escena pròpia de John Waters, accentuant les dures condicions del reformatori. En general, molt de tufillo als eightees que es van fer seva l’estètica de The warriors per esplaiar-se en el macarrisme més kitsch contra el sistema establert i que emparentaria aquesta peli amb mites com The Goonies (i no forço la relació, és aisins però em fa mandra explicar-me).
Macarrisme i roba d’encaix.
No cal dir que les actuacions són de pati de colegi, però, per altra banda, el càsting és un encert en quant a la fesonomia dels actors i actrius: des de la desaprofitada Sybil Danning fins al sebós doctor Fisher (Daniel Arthur Wray) passant per les dues «cap de cartell»: O. Williams. i Pat Ast. Tot el conjunt, li dóna un caràcter quasi de cartoon dels Looney Toons. Per cert, que em veig obligat a buscar d’entre les dutxes col·lectives a Michelle Bauer, ja que acabo de descrobir a l’IMDb que hi surt no acreditada. Vinga doncs, a engegar el dvd! La trama de la doctora Norton (Charlotte McGinnis), que vol denunciar els maltractaments del centre poc interessa, però les pintes de les recluses i l’esclat de violència en el desenllaç a lo peli d’acció i d’aventures la fan força disfrutable a ritme de WOW. 6/10
Finalment, vull denunciar la quantitat de faltes ortogràfiques dels subtítols de l’edició dels de Cult movies gold. No és que sigui molt prim mirat, en el blog hi ha quantitat de faltes d’ortografia, però tela tela.
EXTRA: LUST IN THE MUMMY’S TOMB; WILLIAM HELLFIRE. 2001
Misty Mundae (Erin Brown), descobreix en una habitació de la casa del seu pare, una mòmia (Joey Smack) recent robada del museu. Ja està prou calenta després d’una sensual dutxa que, vist el penis en erecció i embenat de la mòmia no se li acut altra cosa que tirar-se-la davant l’aparició de Cleopatra (Patty Peturbed), la Cleopatra més horripilant que hagi vist mai, que s’ho mira mentre es va tocant. Quin bodrio considerable aquest mig metratge! no hi ha res que es pugui salvar, ni les actuacions, ni el maquillatge, ni el disseny de producció (si se li pot dir així), d’aquest projecte no només amateur, sinó mal rodat: no és qüestió d’ensenyar més o menys epidermis, és que el poc que s’ensenya es fa sense gràcia, sense clímax. Si l’erotisme havia de ser la gran aposta de la peli, Misty Mundae, amb el seu perfil d’adolescent força atractiu, no arriba a ser convincent amb els seus gemecs i contrasta amb la sobreactuació de Cleopatra. Tot és gairebé un desastre. 1/10. Agraïments: agraeïxo a en Bonder Woy que m’hagi portat de braçet a les catacumbes del cinema eròtic i que posi a prova la meva irreductible cinefàgia.
The Young Ones Adults 