EXTRA! EXTRA! THEYOUNGONESADULTS NO CELEBRA EL SETÈ ANIVERSARI PROVOCANT GREUS ALDARULLS!

Extra extra extra! Theyoungonesadults deixa, el passat 9 de novembre, amb un pam de nas a milers de seguidors a les portes de la seva seu central al bell mig del Portal de l’Àngel a Barcelona!

Centenars i milers de seguidors i seguidores s’afanyaven a agafar les primeres posicions de la gegantina cua davant les portes de Theyoungonesadults, saltant-se totes les mesures anti-covid 19, sense que hi hagi cap moviment ni a fora ni a dintre de l’edifici per part dels responsables del blog de cinema de referència a Catalunya (que és el mateix que dir del món).

En veure que a la data assenyalada les portes resten tancades i, vist que no s’ha donat cap explicació per part dels responsables, la turba convocada per l’event ha esclatat, cansada i indignada per l’espera, tot provocant aldarulls al centre de la ciutat comtal que han estat reprimits immediatament. Llavors un jove particularment sensible i expressiu ha declarat a la premsa que «mol-molta gent diu que els joves adults som violents, però… com et sentiries si fossis prou gran per tenir relacions amb la parella desitjada però no per beure als pubs, eh?». Un cop iniciat el concert benèfic pels obrers oprimits de la casa en un improvitzat escenari entre els indignats, aquests s’han anat escalfant fins que, just el moment culminant de l’actuació, s’ha incitat a les masses que volien cremar el Reichtag (bé, si més no, l’habitació del Mike). Tot seguit els megàfons de la policia s’han deixat escoltar: «escolteu-me tots! aneu a casa! no és segur i emporteu-vos-ho tot! és un lloc perillós! No us vull aixafar la nit ni res d’això, però.. esteu tots detinguts!».

Fonts oficials asseguren que tot ha estat una estratègia perpretada per l’equip del blog: en Ricki Prenda, en Bonder Woy i en Tetsuo Flores per guanyar notorietat a través de l’escàndol i l’oportunisme vista la decadència amb la qual està immersa el blog. Aprofitant el context de la pandèmia mundial, la convocatòria per a la celebració de l’aniversari ha provocat una indesitjable massificació als carrers que, contrastada amb les mesures de restricció de la mobilitat, ha estat noticia arreu del planeta. La versió, del tot diferent, del nostre diari es fonamenta en el treball dels nostres investigadors amb un audio que registra les incriminatòries paraules d’en Flores dins la seu del Blog, just en els moments dels fets. A continuació passem a fer la transcripció: » Ei tios! tinc una idea genial! Per què no decidim aviam qui li toca obrir la porta, eh? I llavors aquest pot… com anar i obrir-la, no? i sabrem qui és i què vol, eh? i el que li toqui torna aquí dins i li diu a qui sigui que hi ha algú que el vol veure, no, tios?»

A hores d’ara, la porta de la seu del blog segueix tancada i els membres de theyoungonesadults.wordpress.com segueixen a la recerca i captura per saltar-se totes les mesures higièniques, sobretot les d’en Prenda tot i que sempre ha afirmat que «encara que un se’n vagi al llit totalment i aparentment net, quan et lleves, el llit sempre està ple de brosses. I sense ulleres les puces i la brossa semblen idèntiques, però.. vaja! una puça no es posaria mai les meves ulleres». Molt diferent, però igualment preocupant per les autoritats sanitàries és la situació d’en Woy, que no veu el llençol de tantes ties. En declaracions recents ha defensat rotundament que totes elles formen part de la bombolla familiar i que no comet cap infracció. Per aquest cas se li ha demanat documentació que ho acrediti però ha contestat amb evasives: «com li va dir un eunuc a Mussolini, no en tinc i si en tingués a tu no te l’ensenyaria».

Compri’m el diari senyor, només són 5 penics!

SESSIÓ CONTÍNUA: ONIBABA / INTELIGENCIA ARTIFICIAL

ONIBABA (1964)

2ª peli que vec d’en Kaneto Shindo, amb aspectes molts semblans a la fantàstica “la isla desnuda”, pocs personatges (3 principals i alguns de comparsa), poc diàleg (ho just i el necesari), incorporant algunes cosetes sorprenents: el sexe, un sexe lluny de l’erotisme més sensual, estem amb escenes més crues, més salvatges, representant l’estil de vida dels protagonistas, esclato com un hooligan en l’escena on la parella del moment juguen al “corre que te violo”, aquesta totalment nua, ens ofereix un pla lateral general, amb una rodona negra “como marca los cánones” tapant-li el porrisol!!!! Genial!!!!. Ho millor del film es l’ambigüetat que ens planteja entre el drama i el terror, amb la máscara del dimoni (que fa molt de por per cert) com a protagonista d’aquest terror.  Sensacional també el tarannà del pou, d’aquell forat negre on van a parar els desgraciats de torn. 8/10. Ho millor: els trio protagonista i la incertesa de quin gènere ens estén moven. Ho pitjor: El místicisme del forat negre s’en va a norris amb la visita al fons de la iaia calentorra….jo no ho hagues fet aixi. PD: QUINA PUTA MERDA L’EDICIO DE FILMAX!!!!!

INTELIGENCIA ARTIFICIAL

Després de l’obra mestre aquí comentada de manera extensa….molt extensa, per un servidor, “Encuentros en la 3ª fase”, espero amb candeletes el nou scifi spielberià, i tinc la sensació de quan et menjes un bròquil mal cuinat, saps que el producte és bo i saludable, però la teva mare l’ha bullit, no l’ha fet al vapor, i tens la sensació de menjar aigua amb gust de bròquil, molt malamanet mama!!!! I l’Spielberg igual, la presentació del film, quan transcurreix en interiors és molt notable, l’adaptació del nen del sexto sentido a la nova familia, tot i que crec que és un error de casting, no han elegit la millor opció. Per mi el film es desinfla quan es transforma en fabula i surtim a l’exterior, tret de “el circo de carne” (hermanos brothers) tot ho demés ho caracteritzo per haber una absència d’interès de part meva per l’història, no m’interessa gaire, i en Jude Law com a robot fucker chistoso no ajuda gaire (la sombra de Jay Jay Binks és molt allargada!!!! El nou hombre del saco!!!!). I el seu desenllaç és una paja mental important. Per mi és un obra fallida, no és dolenta, no està mal feta, però podria haver donat molt més de si. 5’5/10. Ho millor: el que proposa en la seva primera mitja hora, i la música d’en John Williams. Ho pitjor: “ A l’abril pajas mil” refraner prendià per empatitzar amb el desenllaç del film.