S’acumula la feina, només vaig poder aguantar el ritme d’escritura amb 4 dies consecutius, però buen es va intentar. En format curt, presento la resta de pelis que vaig veure:
LA HUESERA -2022- (Michelle Garza)
Valeria una noia que busca l’embaras no hi ha manera, però de repent, zas embombada, a partir d’aquí apareix una presència extraña , i comença el show.
Interssant film de la simpaticota directora, una mezcla de thriller i terror d’autor (per variar), el qual combina amb moments intensos de tensió, doncs com el nom indica, ens moure’m amb torsions corporals sobretot, amb un drama més quotidia, problema familiar, problemes personals de confiança, etc… Com aquest tipus de films es cuina al xup xup, per donar a lloc el climax final, que com sempre solen ser molt aconseguits. En resum, interessant film de gènere de terror modern però no aporta res nou a l’horitzó. 6’5/10
VESPER -2022- (Kristina Buozyte, Bruno Samper)
En un futur apocalíptic on la terra ha colapsat, una noia viu amb el seu pare paralític i ha de tirar endavant sigui com sigui. A partir passant coses, però no gaires.
Una altre cop, cine fantàstic d’autor….m’està començant a molestar això. Amb una introducció espectant und un clímax final confus pero visualment atractiu, es en la, llarga, part central, on es centra amb un discurs pseudo filosoficoexistencial, digne d’en Jorge Valdano on fire. El film s’empapa d’un bla bla bla, que no va en lloc, que et trenca per la meitat, i et fa mirar el rellotge varies vegades. No es pot dir res tècnicament del film per fuetejarla, però el cabró aburreix que dona gust. 4,5/10
NO ESTARAS SOLA -2022- (Goran Stolevski)
Ambientada en la Macedonia del S.XIX, en zona muntanyosa, es tracta d’un seguiment en les etapes de la vida, d’una noia transformada en bruixa.
Que hi han queixas sobre la vessant de cinema d’Autor que s’està transformant el gènere de terror, doncs entoma aquest film!!!!!A simple vista, sembla un projecte de gènere molt arriesgat, volen formar un melodrama de la vida amb un context fantàstic i de terror. Empresa difícil, que amb un estil molt de Terrence Malick, o sigui fotografia molt contemplativa existencialista i amb una perillosa veu en off, que com a mínim es torna cansina. El resultat, té molt aroma de pretenciositat, que tornem al debat general, desgraciadament aburreix i bastant. No hi ha equilibri entre diversió/cinema d’autor, sembla que puguin conviure!!!! 4,5/10.
EMILY -2022- (Frances O’Connor)
És un biopic d’una etapa concreta de l’Emily Brönte & Familia, centrada ja en la seva part adolescent
Em preguntava abans del concert de Pantrocrator (vaia personatges i vaia fin de fiesta!!!) la Bondera Woy, quin ha sigut el millor film de Sitges, i sense dubtar-ho, vaig dir-li aquest. No serà que en Prenda és el que està cambiant i no el cinema de terror? Nein nein, és clar, m’he tornat un xic gafapasta amb l’edat, però encara no he passat aquella etapa d’escoltar Metallica a Shakira. Gott sei dank, encara escolta la mateixa música «d’antas».
Estem davant d’un Biopic que despren amor pel cinema, es veu, es respira, s’escolta. Amb una interpretació de tots excelent, una ambientació fantàstica i un ritme trepident, SI, no fa falta que hi ha hagi acció, sang i fetge, per aconseguir un ritme intens, amb escenes que et queden grabades per sempre (la sessió d’espiritisme) i uns diàlegs trencadors més propis d’en Billy Wilder i en J.L.Mankiewicz. Al final de la projecció, en cinema Prado, el film va rebre una tremenda ovació. Dies després en un ranking de les millors pelis del festival, el film estaba en el top 10. Una delicia fora de gènere, que m’ha fet disfrutar i emocionar del cinema. 8’5/10
CONDENADOS A VIVIR -1972- (Joaquin Luis Romero Marchent)
Un grup de condemnats a mort són traslladats a treballar a una mina a pendra pel cul. Durant el viatge passen coses.
Es podria dir que és un film producte d’un marketing extrany, per l’elecció del film, llegeixo que és el spaguetti western més violent que s’ha fet. Amb aquesta premisa compro, ja que violència i spaguetti western no solen estar ben associades. Últim film del festival per mi, el Prado (sentimentalment potent, ja que en Josep Maria en pau descansi, va treballar allà, i servidor va veure un far de pelis per la gorra), tot anava bé fins que surt a presentar el film, el director de la filmoteca española o algo semblant, i ens diu que es un film no editat, hi han versions uncut pirates per internet pels USA i Alemania, doncs aquesta no serà la projectada, en canvi ens mostraran la versió CUT que han restaurat a la filmoteca espanyola!!!!! «pero esto que es!!!!» Publicitat enganyosa!!!!
El film és una especie de doce del patíbulo en plan fugida, interpretacions reguleras fomentant-se en la sobreactuació constant, es salva l’Emma Cohen, i SI una qualitat d’imatge fantàstica, pero ni una gota de violencia explícita. Una direcció de manual spaguettiwesteriana, amb l’ametrallement típic de zooms i contrazooms a velocitat de la llum. En resum, no he acabat satisfet, suposo que amb l’emprenyament anomenat, la meva nota, que sense la violència venguda, no deixa de ser un spaguetti del montón, amb un context diferent, sí, pero no suficient per catalogarla com a gran abanderada del spaguetti western nacional. 4’5/10
CHIM POM
The Young Ones Adults 