EL TOPO (Alejandro Jodorowsky) -1970-

Sincermanet no podia aguantar més que «Spidergirl» continues en la capçelera del blog, massa caspa durant massa temps, així que tiro de documents antics guardats i en format Like a paja recupero «El Topo» d’un dels FACS, no se quin. Copio i pego la sinopsis de FA: «En un Oeste imaginario, el pistolero Topo se enfrenta a una banda de fetichistas, dirigida por un coronel lascivo, que tiene atemorizada a una congregación franciscana».

”A bot pront” tinc sensacions agridolces en el postpartit, per una banda valoro l’atreviment visual, la mescla de gèneres i idees, sempre amb l’excentricitat com a denominador comú, tot això em xoca amb un desequilibri alhora de plantejar tota aquesta variabilitat temàtica, un equilibri que si que vec en “Santa Sangre” on l’excentricitat i la línea argumental estan excel.lentment compactades, en “el topo” a vegades, tinc la sensació que estic veient una succesió de bons sketchus molt cuidats en tot però units entre sí amb un fil molt prim. Si bé la primera part de la peli, si que segueix una excèntrica línea argumental, més propi d’un spaghetti western psicodèlic (ai, ai, ai, em poso les mans al cap pensant amb la hipotesi de “el topo” dirigit pel Roger Corman!!!!) la segona part, un híbrid del cínema més underground amb una temàtica religiosa potent i amb la sombra allargada i evident del “Freaks” del Browning, tota aquesta part, la disfruto molt, la valoro, però la sensació ja mencionada de desordre, de a veure qui la fa més grossa, a veure quina és l’escena més esperènticament excèntrica i la més escandalosa, tinc una preocupant sensació de tufillo de pretenciositat, que torrepeti, no ho vec en cap moment en “Santa Sangre”. Les limitacions actorals estan tapades de manera eficient per l’excentricitat continua, com per exemple els primers villans del film: el “colonel” & CO, excel.lent escena vestint-se amb la novieta del topo com a cachifa, visualment impactant. 7/10. Ho millor: el surrealisme visual 100% underground i lluny de l’etiquetatge argumental i temàtic. Ho pitjor: Un valora aquesta arriscada i estilista aposta, però la peli no és un tot, es més un collage.

Ai!!! quins temps aquells quan podia fer una ressenya escueta i directa, sense farfullar parides i collonades d’enteradillo d’anar per casa.

TOP5 DE LA VERGONYA

Ja toca llista, m’agradaria fer una top5 d’aquelles pelis que ens fa un xic de vergonya reconeixer que no em vist encara, nosaltres uns consumidors maltissos de cine, si, si, a l’estil: «osti tu encara no he vist Metropolis» (per exemple), nosaltres contestem, «no podem arrivar a tot» o «quan tinguem més temps»….però en el fons pensem «jajajaja aquest xixarel.lo que va de sabiondu encara no ha vist …… (fulana de tal).

En el meu cas i gràcies a les circunstancies familiars que sabeu els FACS m’han ajudat a casi posar-me el dia, i també a l’últim minut com per exemple fa poc he vist «Vacaciones en Roma» o fa una estona (quan he escrit això) «El Abominable Dr.Phibes». El meu punt dèbil es sobretot el cinema mut, l’anime i l’oriental clàssic……ahhh i el porno of course, però les que em fa vergonya de veritat dir que no he vist:

TOP5 PRENDA’S SHAME:

1- TWIN PEAKS (la serie): cosa que puc solucionar, ja que en el mercat de Basel va ser pillada per un preu còmic, crec que em va dir «Sieben» (7) i jo vaig dir «Nein, nein, Acht» (8), regatejan cap amunt…..no és broma el Prenda no fa això!!!! un chollazo i d’aquí poc, ja podré fardar davant les ties que he vist «Twin Peaks». Si que passa no l’he vist!!!!! i vosaltres no he vist «Eva al desnudo» i no us critico…..a les esquenes si clar, com ha de ser. Ahh per cert, Twin Peaks ha caigut també en el cercle vicios en la era postmoderna de la TV en que «todo vale», i tindrem una continuació de la serie, per sort en mans de David Lynch i la seva penya.

2- REGRESO AL FUTURO  (Ambtres): Si!!!! que passa!!!! m’esteu tocant els collons ja!!!! No he vist cap de les tres, només un trocet de la que estan al Far West, quan estava a Buenos Aires fent zapping, només 10 minutillos. No se perquè però em fa peresa veure-las, no tinc excusa per les tinc a l’abast de a mà. Aviat? no ho se…..s’ha de fer!!!!

3- ALLO QUE EL VENT S’ENDUGUÉ (el títol en català em posa catxondu!!!): deixo uns segons de silenci, perquè s’enrigueu de mi i/o em critiqueu…..Doncs si, aquí suposo que el melodrama més de manual i l’extensa duració (238 minuts aprox) fan que les hormones motivacionals estiguin pensant amb una de la hammer de 80 minuts. Es curiós, ara quan elegeixo entre 2-3 pelis per veure, sempre agafo (en general) la de menys duració, clar si això ho faig sempre mai veuré les pelis de 120 minuts cap amunt, ademés s’estan acumulant perque ja casi no em fan de 90 minuts. També, of course, la tinc a l’abast de la mà.

4- HASTA QUE LLEGO SU HORA: sento xiulets de fons i mocadors blancs postgripats (o sia amb ronxes de mocs verds assecats però encara llafiscosos). I mira que fa poc vaig veure (en un dels FACS) la de Erase una vez America, deixant-me totalment fascinant, o sia que problema de director no ho es. Es pot posar l’excusa de la duració també, crec que 3 horetes, i potser al saber que estem davant de plans cinematografics interminables, ritme lent fan que actuin com inhibidors hormonals. Tampoc hi han excuses per no tenir-la, TINGUI again!!!

5- CANTANDO BAJO LA LLUVIA: Aquí tinc excusa, ja sabeu que els musicals i jo no som gaire amics, sempre assocïo al musical a fàbula edulcorada, i em fan un mandra considerable, però com a tot terreny s’han de veure, i aquestes és una de les seves representants icòniques….per la mateixa regla de tres he de veure ja «Garganta Profunda» doncs…..amb l’atrezzo del kleenex of course.

I si voleu ampliar una mica fem el top 10 però sense enrollar-nos per respectar el LIKE A PAJA

6- CHAPLIN: «Tiempos modernos» y «la Quimera de oro».

7- KUROSAWA: «Derzu uzala», «Yojimbo», «Barbarroja», «Rashomon»….

8- LOS SIMPSON: només he vist la meitat del primer episodi, «cuando era muy muy pequeña» i al campo (AKA Masies Catalanes).

9- Princesa Mononoke: Anime!!! «Ai impostos del dimoni!!!!»

10- CABARET (ai musicals del dimoni!!!)

PD: Anava a posar «Manhattan» d’en Woody Allen, però la veure aquesta nit 😉

 

 

 

 

EL GATO DE LAS NUEVE COLAS (Il gato a nove code) -Dario Argento- (1971)

Ara m’apateix algo rapidet, com un like a paja, i tirant d’arxiu del FAC (3r o 4t), un xic d’en Argento, però del bo, lluny de les últimes marranades que ha fet….suposo y espero….sense voler, no vull dir noms per no ofendre, però comença en D i acaba amb A, i a més en 3D. Apa doncs, entumeu-ho: (es podria fer un bon acudit sobre Entumeu-ho i en Tomeu Penya, però passo)

Estem davant un dels primers treballs de l’Argento, un giallo de referencia, m’he quedat embobat desde el minut 1, l’Argento m’ha endollat enseguida, una obra potentment visual, que no explícita, bastant light per cert, però la tralla no és necessaria. Un film argumental perfectament portat, sense problemas de ritmes, potser excés de personatges, però sense fissures, el director juga perfectament amb l’ambigüetat de tots els personatges, enganya a l’espectador amb molta habilitat, sense ser un film trampós, res d’això, té l’habilitat de crear un univers personal en cada personatge, els hi dona una entitat pròpia, tots són Keyser Sozé (sospechosos habituales), i això, sense ser una sèrie i amb tan poc temps, té molt de mèrit: desde el nas més especial de Hollywood: Karl Madden (en pau descansi): sensacional l’escena de la cripta, desde el prota James Franciscus, i la insultant bellesa de la Catherine Spaak, explosivament sexy i sensual (amb nudie inclos) i més i més. No tinc la tralla giallista a les esquenes que té en Flores, però sent totalment diferents, per ara, aquest film és el meu giallo preferit, seguit de “torso” i “Orgasmo”. 8’5/10. Ho millor: la sensació que despren de ser un film molt compacte  i complert dins del que pot donar el giallo, desde el director, el compositor (Ennio morricone again), fins el actor de comparsa de torn, bravo per tots. Ho pitjor: l’identitat de l’assassí, SPOILER A MITJES: aquest, té molt poc pes en l’esdevenir del film, els torracollons (aquelles persones que es passen tota la peli intentant adivinar qui es l’assassí) no l’encerterien ni de conya FI DEL SPOILERET DE RES. I un petit error de raccord: la Bianca i el Prota prenent un Martini a un terrat a mitja tarda fent-se fosc, en la següent escena, bona nit i tapat, tot està massa fosc, eclipsi a saco, res una tonterieta. PD: PEAZO EDICIO EN BLU RAY DE ARROW….POSTERS, 4 PORTADES… “y más cosas y más cosas”.

Jo la tinc i vosaltres noooooo!!!!!! 

 

SITGES 2006: TAXIDERMIA

Recupero el format like a paja, després del tostón del Mankiewicz que us he fomut, per dir 4 coses d’un film difícil de catalogar, desde 2º FAC, i participant en el 2006 del millor festival del món mundial, arriva el temps de TAXIDERMIA d’en György Pálfi, evidentment em fixo amb la seva filmografia, evidentment hauriem d’anar a Hungria a pillar-la, un altre destí turístic, pero sorpresa, dels seus pocs films, Final Cut (2012) pot ésser que sigui accesible ,per cert cinema experimental a tope, les altres interessants «Hukkle», «Nem vagyok a barátod», «Free Fall» per ara introbables en un idioma entendible.

Feia temps que no tenia aquesta sensació de plenitud alhora de veure una raresa d’aquest tipus, potser l’últim cop va ser, també la incatalogable, “Santa Sangre” d’en Jodorowsky. Estem davant un crossover  dividides en tres histories amb una vinculació únicament familiar, són tres món diferents: sexe, l’èxit i la inmortalitat (com molt bé diu la contracaràtula del DVD). La primera historia, ens situa en un ambient militar, amb la intro impressionant del “dig on fire” literal, aquesta historia visualment espectacular, crec que es centra massa amb els desitjos sexuals del protagonista, deixant de banda els detalls que envolten al pintoresc personatge, com per exemple el mencionat penisllençaflames (com s’intueix en la caràtula).

Arrivem doncs a l’obre mestre de Taxidermia, la 2ª historia, la de l’èxit, comandat per un deportista d’èlit, unes olimpiades de veure qui jala més sense vomitar; la representació inicial de l’esdeveniment esportiu, la competició, la lesió, la recuperació, l’entrenament (brutal escena infantil esportiva), l’amor (brutal també l’escena del karaoke del nostre heroi, mentre estan donant pel cul a la seva futura esposa), la fama, tot aquest bloc, la 2ª historia, és l’excel.lència cinematogràfica que jo busco.

.

Ja posats en la 3ª historia, d’aquelles d’apartar la vista: Taxidermia, el paper del fill es senzillament esfereidor, mal rollista 100%, amb molts contrapunts, el de ligón fracasat (amb la caixera del super), el de sonat (l’experiment brutal final), el de fill desgraciat (cuidant a la mole), acompanyat de la mole, fan que l’angoixa sigui el principal protagonista d’aquesta 3ª historia. Inclassificable, molt a prop de l’excel.lència en el seu conjunt, trencadora, amb cosetes del Greenaway més canyeru, d’en Marco Ferreri més culinari (la Gran comilona) i del Kusturica més excèntric: 1r capitol: 8 / 2º capitol: 10 / 3r capitol: 9. Total:9/10. Ho millor: el 2º capítol és perfecte. Ho pitjor: Cometre l’error de mirar-la quan estas sopant.

2ª EDICIO DEL FAC: Selecció de películes

Bones, si tot va bé a finals de març començarà la 2ª edició del FAC, avui toca l’elecció dels films, en el llistat que possaré, elegiu-me 10 pelis cadascú please, jo elegiré 10 més i ja tindrem les 30 en competició. Evidentment teniu passe VIP, això si amb un aforament limitat de 3-4 persones 🙂

Doneu-me una raó d’una linea del perquè heu elegit aquestes 10 pelis. Llistat:

¿Quién puede matar a un niño?

2001: una odisea del espacio  (2001: a space odyssey)

A la caza  (cruising)

Almas de metal  (Westworld)  -bluray-

American Graffitti

Angustia

Apartamento, el  (the apartment)

Apocalypse now redux

Bailar en la oscuridad  (Dancer in the dark)

Barbarroja  (Akahige)

Bitelchus  (beetlejuice)

Bonnie & Clyde  -bluray-

Bueno, el feo y el malo, el  (Il buono, il brutto, il cattivo)

Bullitt  -bluray-

Buque maldito, el

Campanadas a medianoche  (chimes at midnight)

Cat O’Nine tails, the  (Il gato a nove code)  -bluray-

Christine

Chinatown

Cortador de cesped, el

Critters

Cuenta conmigo

Cuchillo en el agua

Danko: Calor rojo  (Red heat)

Dentro del laberinto  (Labyrinth)  -bluray-

Diario de una camarera  (Le journal d’une femme de chambre)

Dracula: pages from a virgin’s diary

Dune

Encerrado  (Lock up)  -bluray-

Escalera de Jacob, la

Falso Culpable  (the wrong man)

Faster Pussycat kill! Kill!

Forrest Gump  -bluray-

Graduado, el  (the graduate)  -bluray-

Granujas a todo ritmo  (the blues brothers)

Hombre elefante, el  (the elephant man)

Hombre que sabía demasiado  (The Man Who Knew Too Much)

Indiana Jones: en busca del arca perdida (Indiana Jones: Raiders of the Lost Ark)

Inteligencia artificial  (A.I)

James Bond 7: diamantes para la eternidad  (diamonds are forever)

Jovencito Frankenstein, el  (Young Frankenstein)

Lady Halcon

Largo domingo de noviazgo  (Un long dimanche de fiançailles)

Lo que el viento se llevó  (gone with the wind)

Luz del fin del mundo, la  (The Light at the Edge of the World)

Malas Tierras  (Badlands)

Mansión de Drácula, la  (House of Dracula)

Matanza de Texas ,la  (the Texas Chainsaw massacre) -bluray-

Monja poseída, la  (to the devil a daughter)

Muertos y enterrados  (Dead and buried)

Mujer y el monstruo, la  (Creature from the black lagoon)

Mujeres al borde de un ataque de nervios, al  -bluray-

Napoleon Dynamite

Orfanato, el

Perro de Baskervilles, el  (the hound of the baskerville’s)

Planeta de los simios, el  (Planet of the apes)

Quiero la cabeza de Alfredo Garcia  (Bring Me the Head of Alfredo Garcia)

Quijote, el

Rebelde sin causa  (Rebel without a cause)

Rebeldes  (the Outsiders)

Recuerda

Reina de Africa, la  (The African Queen)

Secreto de la pirámide, el  (Young Sherlock Holmes)

Señor de las bestias, el  (the beastmaster)

Simbad y la princesa  (The 7th Voyage Of Sinbad)

Sobornados, los  (the big heat)

Soga, la  (the rope)

Sombra de Frankenstein, la  (Son of Frankenstein)

Street Fighter, the  (Gekitotsu! Satsujin ken)

Tango y Cash  (Tango & Cash)  -bluray-

These are the damned

Torapia

Tranvía llamado deseo, un  (A Streetcar Named Desire)

Tron  -bluray-

Últimatum a la tierra  (the day the earth stood still)

Vacaciones de M.Hulot, las  (Les vacances de M. Hulot)

Vixen

Yakuza

Yojimbo

Zardoz

Premi Especial «… Què és això» del I FAC

És «Pepi, Lucy,…» la justa guanyadora d’aquest primer premi especial?

Tota la vitalitat i el desenfrè de «la Movida» al servei d’un títol caspós molt recurrent i poc innovador en aquella època. Mític el superconegut «El fontanero, su mujer y otras cosas del meter», però hi ha molts més en format rodolí: «Dormir y ligar: todo es empezar»; «Qué tía la C.I.A.», «el fascista, la beata y su hija desvirgada», «No me toques el pito que me irrito», etc.

De Zé Do Caixao només dir que les seves aspirants a dives havien de passar un dur casting del tipus: «et poso unes quantes taràntul·les a sobre»; no m’extranya que no aconseguís dones com les que apareixen a «Yarasa Adam» (increible Turquía …guayant a les garotes)

«Flesh Eating Mothers» la recordo com de lo més avorrit d’aquelles pelis fetes per amateurs de vora dels ’90… molt millor «The Dead Next Door»

I per acabar, homenatge a una època, on Pedrooo! campava com una mena de Jodorowski cañí i postmodern, quan cantava, escribia llibres, filmava, i feia… fotonovela!!!: la reina de «la Movida» , Patty Diphusa, interpretada per McNamara en el seu millor moment: un violador i assassí de nens entra a casa de Patty gairebé al mateix moment que la policia que el busca. Situació propicia perquè la nostra heroina pateixi tot tipus de vexacions:

Tetsuo Flores