EL GATO DE LAS NUEVE COLAS (Il gato a nove code) -Dario Argento- (1971)

Ara m’apateix algo rapidet, com un like a paja, i tirant d’arxiu del FAC (3r o 4t), un xic d’en Argento, però del bo, lluny de les últimes marranades que ha fet….suposo y espero….sense voler, no vull dir noms per no ofendre, però comença en D i acaba amb A, i a més en 3D. Apa doncs, entumeu-ho: (es podria fer un bon acudit sobre Entumeu-ho i en Tomeu Penya, però passo)

Estem davant un dels primers treballs de l’Argento, un giallo de referencia, m’he quedat embobat desde el minut 1, l’Argento m’ha endollat enseguida, una obra potentment visual, que no explícita, bastant light per cert, però la tralla no és necessaria. Un film argumental perfectament portat, sense problemas de ritmes, potser excés de personatges, però sense fissures, el director juga perfectament amb l’ambigüetat de tots els personatges, enganya a l’espectador amb molta habilitat, sense ser un film trampós, res d’això, té l’habilitat de crear un univers personal en cada personatge, els hi dona una entitat pròpia, tots són Keyser Sozé (sospechosos habituales), i això, sense ser una sèrie i amb tan poc temps, té molt de mèrit: desde el nas més especial de Hollywood: Karl Madden (en pau descansi): sensacional l’escena de la cripta, desde el prota James Franciscus, i la insultant bellesa de la Catherine Spaak, explosivament sexy i sensual (amb nudie inclos) i més i més. No tinc la tralla giallista a les esquenes que té en Flores, però sent totalment diferents, per ara, aquest film és el meu giallo preferit, seguit de “torso” i “Orgasmo”. 8’5/10. Ho millor: la sensació que despren de ser un film molt compacte  i complert dins del que pot donar el giallo, desde el director, el compositor (Ennio morricone again), fins el actor de comparsa de torn, bravo per tots. Ho pitjor: l’identitat de l’assassí, SPOILER A MITJES: aquest, té molt poc pes en l’esdevenir del film, els torracollons (aquelles persones que es passen tota la peli intentant adivinar qui es l’assassí) no l’encerterien ni de conya FI DEL SPOILERET DE RES. I un petit error de raccord: la Bianca i el Prota prenent un Martini a un terrat a mitja tarda fent-se fosc, en la següent escena, bona nit i tapat, tot està massa fosc, eclipsi a saco, res una tonterieta. PD: PEAZO EDICIO EN BLU RAY DE ARROW….POSTERS, 4 PORTADES… “y más cosas y más cosas”.

Jo la tinc i vosaltres noooooo!!!!!!