VINYL (2015) -Serie TV-
Caramalet important de la sempre eficient HBO, pels amants de la música rock (també hi ha lloc pel Funky i el reggae), dissecció del món discogràfic i tot el que ho envolta (grups, concerts, managers, productors….) plasmada als Nova York dels 70, la serie coincideix temporalment amb l’estrena de «Enter the Dragon». Emprant a un grup que comença amb un estil trencador (punk), jo sospito que son els Dead Boys (més que res perquè hi ha una cançó seva, pero no m’atraveixo a confirmar-ho 100%). Per la serie passen
en Johnny Thunders, Alice Cooper (sensacional capítol el seu), Elvis ja passat de rosca, David Bowie (of course), els New York Dolls, i algun que se m’escapa i segur que en BonderWoy no. I ens mostra , el que crec que es una prèvia per la 2ª temporada, de manera breu, escenes d’un parell de segons amb la jeta dels Ramones, com a públic, amb el Joey com a abanderat. El final de la temporada, ens monstra de manera molt divertida l’origen del nom de la millor sala de concerts (per trajectòria), la mítica neoyorquina CBGB o GBCB o BGCB o BDGDFHFGH o FETENPIX….o com collons es digui!!!!. Per cert fallida peli amb el mateix titol del 2013 amb Malin Akerman (Watchmen) com a Blondie i els Ramones retratats com a pallussus (que no ho descarto), el to de parrillada còmica és una lastre pel film,tot i que com a document i com a homenatge és força destacable. Tornem a Vinyl amb sentències personals. La sèrie, el pilot, és absolutament magistral, així com els seus capítols següents (2-3) i l’ultím, en els capítols mencionats la música va de la mà amb el desenvolupament de la trama, dels personatges. En canvi, els episodis centrals, s’enmerden massa amb el tema de gelosia, y sobretot drogues, per mi un abús cinematogràfic, molt reiteratiu i a la llarga molest, està clar que hi ha havien accesos, però soc l’únic que no li trobo interes en insistir en el tema drogues?, tots sabem que drogues y estrelles de la música tenen una relació SI NOMES SI Conditio sine qua non (osti tú!!! això m’ha quedat de traca!!!!). Els actors, com casi sempre, estan a gran nivell, destacar en Bobby Cannavale com a director de la companyia , Olivia Wilde, els «pajers» d’ella estaran contents, es deleita amb molts nudies, purrisols inclusius, Jay Romano i Juno Temple (una especie de Maribel Verdú, bona actriu i tetas fora…..que barruer per la meva part!!!!). En definitiva, la serie és recomanble 100%, tot i aquesta rollercoaster, però sempre ens movem amb amb un mínim de notable. Com ha curiositat destacar que el pilot està dirigit pel Martin Scorsese, productor en Mick Jagger (que segurament del tema em sap un rato, caigui millor o pitjor) i com a lider dels suposats Dead Boys (Nasty Bits) el fill del Jagger interprenta a un ingles a Nova York, en Kip Stevens líder de la banda i ioncarra!!! of course. 7’5-8/10.
PÁNICO EN EL BOSQUE (ASSAULT) -1970-
Una de les raons, la principal, el qual he vist aquest film, a par de la meva malaltia de veure pelis «a sac», es la presència de la Suzy Kendall, el qual em vaig enamorar, per ser la prota de «Torso» (1973) un eròtic giallo de referència. Aquí la Suzy és una profe que s’ofereix de carnada per pillar a un violador. Éssent un giallo bastard, es podria dir que és un giallo anglès, pel director, el film segueix les mateixes pautes thrillesques, però es centra massa en l’aspecte policial, deixant de banda (cosa que no fa Torso) l’erotisme (0 nudies, 0 sexe, només un petonet) la sensualitat i la recreació amb les víctimes, poc impactants, o sia, amarillisme.El que més m’agrada del giallo, és l’equilibri que hi ha (casi sempre) entre el thriller i perversió, un exemple d’aquest equilibri podria ser, i si en Flores m’ho parmet, la comentada aquí, «Orgasmo» de l’Umberto Lenzi, «Torso» potser és el contrapunt, passant-se de perversa i erotisme….pero quan és aquest cas, servidor no es quiexa. El director es en Sydney Hayers, un currante anglès el qual destaca en la seva feina televisiva, éssent el directors de capítols de la gran «El gran heroe americano», «el coche fantástico» y «los Vengadores». Pánico en el bosque, és doncs un thriller més que un giallo, que arrisca poc, tant en el contingut com en l’aspecte visual, poca tralla psicològica per un treball que es mou en la normalitat, sense fer soroll i sense ser un desastre, o sigui el nostre 5 per antonomasia, el qual li donc 0’5 punt més per la presència,»mojigata» en aquest cas, però a la fi presència, de la Suzy Kendall. 5’5/10.
TOC-TOC (Eli Roth) -2015-
En general en les sessions continues m’agrada que tres pelis segueixen una escala de gustos, Vinyl com la que m’ha agradat força, Assalut la normal, i adivineu a qui li tocarà rebre???. Ganes tremendes d’apagar la TV al veure-la, però he aguantat. No se molt bé a qun gènere etiquetarla, no és un thriller, ja que ensenya les cartes desde l’inici (potser només les raons de les nenas a fer el que fan, el problema és que no m’importen), de terror res de res, perversitat la justa, erotisme: et venen la moto, no se com collons etiquetarla, si, bueno, que és una merda!!!, vinga va, siguem seriosos (i faltons clar) es podria dir que es un film de terror light amb denuncia social entre lineas, pero plasmat d’una manera totalment fallit, que fa que t’ho prenguis com una mala conya marinera. Keanu Reeves, el noi ho intenta (crec que no és mal actor) però el film no dona més de si. Les noies, les he trobat horribles, la hispanocubana Ana de Armes i l’altre (Lorenzo Izzo), fan una actuació fallida com a femme fatales, ja que l’ús de la sensualitat i erotisme físic, i verborrea sexual, juntament amb una mica de trastorns psicològics, no és l’únic que es necessita per fer un digne paper de Femme Fatale. Quan falla tot això, i tenint en compte, que el film es gairabé només els tres personatges esmentats, el resultat és decepcionant, i Eli Roth, tot i que m’agrada els gustos que té, i algun dels seus films, no es garantia de res. Per cert és un remake d’un film del 1977 «titolat» «Death Game: las sádicas». 2/10.
BONUSTRACK
- El Rey Gitano: o Airbag 2, en Juanma Baja Ulloa es fa un autohomenatge al seu film clau, el problema és que se li nota massa i força molt les situacions, alternant sketchos bons amb sketchos forçats a l’estil Airbag. La pèrdua d’aquesta frescura fa que sigui un film, desgraciadament, oblidable, i sense ser un cagarru (com ha sentenciat la crítica) pero un espera algo més. 5/10
- The Diary of a Teenege girl: sorprent film indie que no s’està per tonteries, la historia d’un patito feo ninfomana a matar, escenes potents sexuals, sobretot per l’edat de la noia, sempre amb to dramàtic amb algunes fuetades de comedia (poques, m’hagues agradat més un enfoc de comedia dramàtica amb el mateix impacte visual). Amb algun problema de ritme en el 2/3 del film, no és problema per recomanar-la per la història que ens explica, i és clar, pel seu atreviment. 7/10
Bueno, ja us deixo tranquils, durant uns 10 dies, en Prenda s’en va de vacances, vinc a ajudar a la recuperació econòmica del pais, espero que comprar al mercadillo, a tendes de 2ª mà, i a Tallers 79 valgui!!!! Ens veiem en uns dies!!!!! «SALUT I PELAS!!!»
The Young Ones Adults 