ESPECIAL ROCKY

Atention plis! Poseu-vos el despertador a les 5.00 a.m.; vestiu el xandall de cotó del vostre avi (o, en el seu defecte, un d’aquells verd oliva de la mili), cinta a lo Jane Fonda al cap,  unes J Hayber…. i a sortir a entrenar carallots, que us passeu el dia davant l’ordinyador exprimint-vos el que us queda de cervell. Arriba Rocky, disposat a fotre un bon ganxo d’esquerra a qui se li peguin els llançols.

ROCKY (1976) John G. Avildsen.

I love youuuuu!!!

Apollo Creed (Carl Weathers), campió del món dels pesos pesant, es queda sense contrincant perquè es lesiona la  mà. En comptes d’anul·lar el combat, decideix buscar a un «don nadie», Rocky Balboa (Stallone), un palooka amateur, per pura maniobra comercial: en la mateixa Philladelphia, on viu Rocky, el públic veurà en ell reflexada la idea del somni americà, on qualsevol pot arribar a les més altes aspiracions. Lògicament, Apollo s’ho prendrà com una pantomima apareixent al quadrilàter, seguint amb el marketing, com una mena d’Uncle Sam. El potra: Sly/Balboa, amb verborrea bajobarriera, enllaçant acudits, macarra i romàntic, prototip de l’humil i una mica descarriat immigrant que acaba triomfant. No m’extranya que 3/4 d’America s’haguessin enamorat d’ell. Iunouguaraimin? La cançó: Gonna fly now de Bill Conti. Diuen que encara la posen als quadrilàters dels USA. El missatge: L’edulcorat canalla Rocky, extorsionador de pa-sucat-amb-oli, encandila a les furibundes masses amb la idea de que qualsevol, fins i tot un immigrant de pacotilla pot arribar al més alt. Simbòlicament, l’stablishment (Creed amb els seus pantalons de barres i estrelles, i la seva antològica expressió al ring de «no em crec que no l’hagi noquejat encara») ja pot matxacar fins la sacietat al pobre veí de barri humil que s’obre camí com pot; a Rocky només li cal determinació per encaixar els cops i mirar-lo cara a cara. Guest Star: en realitat és un secundari, i de pes, però l’havia d’anomenar: Joe Spinnel amb el paper de l’acreditor de baixos fondos Tonny Gazzo. Desgraciadament, quan Rocky ja està del tot domesticat a la tercera entrega, desapareix en Gazzo amb gairebé tota la frescura de la saga. Puntuació: 7,5/10

 

ROCKY II (1979) Sylvester Stallone.

Vamossss Rocky!!!

Apollo Creed, no satisfet amb la seva victòria per punts, vol la revanxa amb Rocky, però el «Semental italià», aconsellat pels metges pel perill de perdre un ull, es retira. Després d’humiliacions diverses i problemes econòmics en la seva nova familia, accedeix a disputar el combat amb Apollo Creed. El potra: Rocky, amb el seu estil entre chulo piscines, adorable marit i amic dels nens a les «Rocky stairs», agafa unes cotes de pallasisme tals, que tiren per terra el ben elaborat perfil de la primera part. El missatge: La mass media, incapaç d’entendre les pulsions dels nostre boxejador preferit escup a la cara del fins fa poc idolatrat Rocky. Si a la primera part, un desconegut és capaç de triomfar a Amèrica, a la segona es retrata l’eterna història de l’Au Fènix (que s’anirà repetint fastigosament al llarg de tota la saga… però com ens agrada!). L’impuls d’aquest retorn es farà en nom d’una familia que vol accedir al somni americà (amb una mescla de sensibleria digna de culebrot: humiliació, pobresa i problemes en el part), amb el característic hardworking class stallonià, simple, senzill però honest (Yo, el halcón; Encerrado) que lluita contra tothom i contra sí mateix. Lesions: uns 100 punts de sutura i l’acoplament d’un ós per Sly al passar-se de càrrega en un exercici de pectoral. Puntuació: 6,5/10

ROCKY III (1982) Sylevester Stallone.

Rainbown time

Després del combat amb Apollo Creed, Rocky ja és oficialment el campió i la seva carrera pugilística es redueix a defensar el títol. Mentre això passa, apareix Clubber Lang (Mr. T), un ferotge boxejador invicte sempre per k.o., que reta a Rocky. Després d’un desastrós combat pel «Semental italià», el seu antic rival, Apollo Creed, li ofereix que l’entreni com a única opció per que Rocky arribi al nivell de Clubber Lang. El potra: En Rocky va acumulant valors: esperit de superació, icona dels USA i marit exemplar. La cançó: Eye of the tiger de Survivor, feta per l’ocasió dóna nom a un dels magistrals cops de Rocky. El missatge: Agafant la franquícia proporcions de soap opera, Rocky arriba per fi al grau superior, com si es tractés d’un superheroi de Bola de drac, de símbol dels USA (hereta els panatalons patriòtics de Creed!) i, dins del seu microcosmos («Olimp») amb tota la quadrilla de secundaris que l’acompanyen religiosament durant la saga, té problemes existencials al descobrir que aquest ascens es manté a través d’una falàcia composada per combats amanyats pels seus propis promotors per tal mantenir-lo en el pedestal. A la recerca per recuperar l’autenticitat de la boxa i dels seus mèrits, Rocky torna a lo de sempre i, com és habitual en la democràcia USA, el seu nèmesi, Apollo Creed, es conerteix en el principal aliat (arribant a extrems filogays a la platja, amb ralentí i tot, un cop superades certes crisis entre ells) contra «l’assassí» Clubber Lang, boxejador a les antípodes dels valors esportius que cultiven ambdos socis, i com és lògic, representen «l’estil americà». Lesions: El boxejador Earnie Shavers habia de fer el paper de Clubber Lang si no fós per que li va trencar dues costelles a Sly. Guest Star: Hulk Hogan fent casi de himself amb Thunderlips, la millor caracterització que ha tingut mai el mític lluitador de wrestling. Puntuació: 6/10

ROCKY IV (1985) Sylvester Stallone.

Fot-li Drago!!!!

Una comitiva de la URSS arriba als USA per promocionar l’esport soviètic a través de la boxa, més concretament a través del superdotat Ivan Drago (Dolph Lundgren). Els desafiaments no es fan esperar, i és Apollo Creed (que ja forma part de la familia Balboa) el que decideix recollir el guant. Drago resulta no ser cap farsa i no només guanya, sino que mata a Creed. Rocky, per un sentiment de culpa, reta a Drago, però al seu país. Per entrenar-se, viatja fins a la URSS aillant-se del seu entorn familiar. El potra: El sociable i chistós Rocky de la saga és aquí un solitari guerrrer (espiritualment parlant) i sospito que Sly és incapaç de treure’s l’empreta que li deixa el coetani Rambo. La cançó: No easy way out de Robert Tepper, com a 80era està bé, però no ha calat. El missatge: En el marc no només de la guerra freda, sino de la SDIO (organització de la iniciativa de defensa estratètiga anomenada també «star wars») els USA fan servir l’avenç tecnològic per fer ridículs robots amas-de-casa mentre que la URSS la utilitza per crear màquines de matar.  Rocky, amb la empatia cap al públic per la seva simplicitat entrenant amb mitjans naturals com tallar troncs o córrer per la neu en contrast obvi amb la computerització de l’entrenament de Drago, arriba a cuotes màximes de infantilització de la temàtica, habitual en les precedents pelis, amb el seu misstage pacifista (i com cala!) en el centre neuràlgic de la URSS. Lesions: buscant realisme en les escenes, Lundgren, amb un cop de puny, envía a Stallone directament a cures intensives per una imflamació cardíaca. Guest star/La cançó: James Brown, apareixent al combat previ de Creed i Drago, amb tota la parafernàlia patriòtica, excès d’eufòria i premonició de la desgràcia amb la fantàstica Living in America. Puntuació: 6,5/10

ROCKY V (1990) John G. Avildsen.

C’mon Tommy!!!!

Un cop més Rocky es retira de la boxa per les conseqüències físiques que li deixa Drago. Viu còmodament en la seva mansió, però un dels seus financers els arruina, obligant a la familia Balboa a tornar als seus pobres orígens a Philadelphia. Union Cane és el nou campió, i no para de retar a Rocky. Fins que apareix Tommy «Machine» Gun (Tommy Morrison), que demana ser entrenat per ell, aconseguint grans progressos.  El promotor George Washintong Duke (Richard Gant) filtreja a Tommy dient-li que Rocky li talla les ales, quan en realitat vol protegir-lo de la cara negativa de la boxa. Finalment, Duke el converteix en campió dels pesos pesants i Tommy acaba odiant a Rocky per tenir-lo sempre a la seva ombra. El potra: Absurdament, Rocky no només torna al barri on va créixer, sino que recupera inexplicablament la roba d’aquella època i Stallone és incapaç de fer front a aquest despropòsit. El missatge: A través d’una història de l’estil «cría cuervos y te sacarán los ojos», Rocky ens mostra tota la seva imperfecció humana desarticulant la «familia feliç» en benefici de la seva passió per la boxa, i mentre desprotegeix al seu fill Rocky Balboa Jr. (Sage Stallone) dels atacs dels seus companys de classe motivats pel seu origen de nou burgés i de ser pare de…, intenta crear una bombolla al voltant del seu pupil contra la possibilitat de morir d’èxit sense haver-se forjat un bon camí. Amb un to crepuscular i amb les seqüel·les que pateix de l’últim gran combat contra Drago com a principal handicap (i van…), Stallone ens vol endinyar, amb la seva tornada als origens, que qualsevol temps passat fou millor, un epitafi pels «meravellosos 80» que ja no donen més de sí (amb final feliç, of course). Puntuació: 5/10

La meva sensació global, vistes les pelis en casi autèntica sessió continua, és que són un fardell que busquen la llagrimeta fàcil amb tot de situacions on l’Home supera als altres i a sí mateix. Sorprenentment, la descarada autoexploit des de la primera part es deixa notar (vegi’s, per exemple, quan a la quarta part, en Rocky, perdut per Siberia, canvia les Rocky Stairs per una muntanya) i només es pot justificar per un públic babau que no distingeix un ase d’un cavall. La cara humana del protagonista, aquest tipus dur, duríssim, i alhora sensible, bidimensional, en constant resurgiment de la  misèria ensopegant sempre amb la mateixa pedra, tant típicament americà i tant típicament vuitanté, està fet per enlluernar-nos, per posar-nos a la seva pell i perdonar-li totes les cursilades perque, en el fons, si no tinguéssim prejudicis i sí el mateix gancho d’en Rocky, també seríem com ell.

Síiiii!, ja sé que hi ha dues pelis per completar el tema. Una l’he vista, Rocky Balboa i em fa mandra tornar a ella. Si de cas, la poseu en un comentari o ja ho faré jo. L’altra, Creed, no tinc ni flowers. M’atrau com a spin off per completar la mitologia «Balboa». Queda pendent.