SINOPSIS DE FA:
Milán, revuelta anti-austriaca de 1848. Cainazzo (Celentano), un delincuente de poca monta, y Rómulo (Cerusico) un panadero, se ven envueltos en los disturbios del momento. Asisten a reuniones en las que entran en contacto con los personajes más heterogéneos: agentes dobles, gentes sedientas de sangre, aventureros sin escrúpulos. Y como no desean ser marginados, participan de forma oportunista en la rebelión. Pero en medio de tanta injusticia y violencia, Rómulo reacciona instintivamente
L’Argento cremat pel seu autobombo dels seus tres anteriors films amb temática semblant, pensa en deixar el món del cinema, semblant més una reacció per cridar l’atenció per explorar altres gèneres cinematogràfics i després de l’experiència televisiva que comentaré després, treballa amb un guionista «Poeta del poble» Nanni Balestrini, éssen un dels fundadors del POTERE OPERAIO, un partit polític d’extrema esquerre, així doncs, el tema de la objectivitat en el guió desapareix i passa a fer un film històric a un film sobre la revolució. L’Argento no volía dirigira la peli, el director inicial, Nanni Loy, es baixa del vaixell i es per insistència de papi Argento (productor) que gairebé obliga al seu fill a dirigirla. El resultat? doncs un fracas de taquilla, ja que els fans de l’Argento esperaven más de lo mismo, i els crítics el tilden d’anarcofeixista i de manipular un fet històric.
El problema del film son dos, el primer per part de l’Argento, que en l’anterior film CUATRO MOSCAS SOBRE EL TERCIOPELO GRIS, ja ens força a tragar amb les sevas incursions a la comedia més italiana, sense donarse compte que afectava alhora de compactar el film. Segona cagada, donarli el paper principal al Adriano Celentano, una especie de Jim Carrey a la italiana, amb un repertori de monerias i gesticulacions que li donan al film una sensació constant de costellada general, donantli el tufillo de comedieta chusca casposa made in Italia d’aquella época.
Que hi ha de bo en el film? doncs cosetes puntuals, com per exemple la novia novieta d’en Argento, la Marilú Toló, que s’excita veient con combatent i morent els seus camarades, simpática escena plena d’erotisme i nudie gratuit, i interessant paper donant-li una sexualitat dominant extraña de veure portant vestits cinc talles més petites. I a nivell d’Argento, aquest li dona escenas de violència considerable i sanguinarias que fan de contrapunt total amb la costellada d’humor que estàvem veient. I poca coseta més a destacar, el film es segueix bé, es entretingut, i aquest contrapunts anàrquics sumen més que resten, ja que de la resta s’encarrega el fallit to donat al film. 4’5/10
Il tram – La porta sul buio
SINOPSIS DE FA: Un recién nombrado Detective obtiene su primer caso de asesinato: una joven de 27 años es asesinada en el tranvía y escondida bajo un asiento cuando volvía de su trabajo la noche anterior. Ninguno de los pasajeros ni el conductor vieron el suceso, ¿Cómo es posible?
L’Argento accepta la oferta de la RAI de produir una mini-serie de terror de quatre episodis, per emitirlas en el Prime Time italià. Però els jefes de la RAI no estan satisfets per l’excés de violència i la explicicitat de les escenes, i que esperaven si l’Argento i en Luigi Cozzi estaven en el projecte!!!!, el resultat, els episodis son retallats per la censura. El episodi está fragmentat en dos apartats, el primer es l’investigació policial del crim, molt de manual, passa sense pena ni gloria, i una segona fent referència a l’intent de que un inocent sigui condemnat injustament, un apartat molt d’en Alfred Hitchcock, cosa que no s’amaga, sobretot en la presentació de la serie, on surt l’Argento presentant-se a si mateix i després, si hi ha temps, el capítol. 5/10
Testimone oculare – La porta sul buio
SINOPSIS DE FA: Roberta, una atractiva mujer conduce por un camino apartado, pero, de repente, tiene que frenar al ver delante del coche a una chica tendida en el suelo, inmóvil y sangrando. Roberta observa que ha recibido un tiro y que el asesino la observa desde detrás de unos arbustos. Escapa despavorida del escenario del crimen y se dirige a una comisaría; pero, cuando la policía llega al lugar, ya no hay evidencia alguna del crimen
Seguim igual, el passarell de l’Argento fa la presentació del capítol, un episodio que tenia que ser dirigit per l’assistent de l’Argento al seus anteriors films, en Roberto Pariante, pero aquest es veu sobrepassat i demana que en Dario s’encarregui del capítol, i així serà.
Interessant introducció on la protagonista, la Roberta, trova la víctima a la carretera, dilatant l’escena per recrearse amb el cos de la víctima, truca a la policia, pero no hi ha mòvil, llavors deixa l’escena del crim per buscar un telefon, en la tornada el cos ha desaparegut. La juguesca psicològica de manual, pero efectiva, on la policia i l’entorn de la Roberta creu que s’ho ha imaginat tot. Aquesta juguesca s’escau fins la part final, on l’Argento es treu de no se on, la mateixa estructuració que en EL PAJARO DE LAS PLUMAS DE CRISTAL, per tancar aquest discret migmetratge telefílmic, que ni fu ni fa, ni faster ni lauder, només per fans del completisme filmogràfic, i fins aquí el BONUS TRACK. 5/10
The Young Ones Adults 